Sentir el tacte de les bombolles a la cara i notar que el cor batega cada vegada més ràpid. Escoltar el silenci de l'aigua, aquell murmuri constant que afoga el soroll del món, mentre el teu cos es desplaça sense esforç difrutant de la ingravidesa. Agafar aire i aguantar la respiració fins al límit, sentir que necessites omplir els teus pulmons d'oxigen mentre et negues a abandonar aquest món blau on tot es mou més pausadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada