Sentir el tacte de les bombolles a la cara i notar que el cor batega cada vegada més ràpid. Escoltar el silenci de l'aigua, aquell murmuri constant que afoga el soroll del món, mentre el teu cos es desplaça sense esforç difrutant de la ingravidesa. Agafar aire i aguantar la respiració fins al límit, sentir que necessites omplir els teus pulmons d'oxigen mentre et negues a abandonar aquest món blau on tot es mou més pausadament.
Me gustas cuando callas porque estás como ausente,
y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.
Parece que los ojos se te hubieran volado
y parece que un beso te cerrara la boca...
Pablo Neruda - Veinte poemas de amor y una canción desesperada